Back SN 1604 Afrikaans مستعر كبلر الأعظم Arabic কেপলাৰৰ চুপাৰন'ভা Assamese Супернова на Кеплер Bulgarian অতিনবতারা ১৬০৪ Bengali/Bangla Keplerova supernova BS SN 1604 Czech Supernova 1604 German Υπερκαινοφανής αστέρας 1604 Greek Kepler's Supernova English

SN 1604

Plantilla:Infotaula esdevenimentSN 1604
Imatge
Romanent de la supernova de Kepler
Tipussupernova Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció8 octubre 1604 Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectralSNIa Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Distància de la terra20.000 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent2,5 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta17h 30m 35.976s Modifica el valor a Wikidata
Declinació-22° 31' 3.77'' Modifica el valor a Wikidata
Codi de catàleg1ES 1727-21.4, 3C 358, ESO 588-4, GCRV 67121, HR 6515, IRAS 17276-2126, MRC 1727-214, PK 004+06 1, PN G004.5+06.8, 1RXS J173040.4-212836, SN 1604A, IRAS Z17276-2126, SN 1604, AJG 71, CSI-21-17276, CTB 41, Kes 57, MSH 17-2-11, OHIO T -246, PKS 1727-21, PKS 1727-214, PKS J1730-2129 i [PBD2003] G004.5+06.8 Modifica el valor a Wikidata

La supernova 1604 (SN 1604), també coneguda com la supernova de Kepler o estel de Kepler, va ser una supernova en la Via Làctia, detectada en la constel·lació Ophiuchus. Fins avui, aquesta ha estat l'última supernova observada en la nostra pròpia galàxia. Situada a una distància no superior a 6 kiloparsecs, això és, al voltant de 20 000 anys llum de la Terra, es podia veure a simple vista i al moment de màxima lluminositat, era més brillant que qualsevol estel (a excepció del Sol) o planeta (a excepció de Venus) en el firmament, amb una magnitud aparent de -2.5.

La supernova va ser observada per primera vegada el 9 d'octubre de 1604.[1] L'astrònom germà Johannes Kepler va observar-la per primera vegada el 17 d'octubre. L'estudi que va fer sobre la supernova va ser tan extens que posteriorment se la va conèixer pel nom de l'astrònom. El seu llibre sobre el tema es va dir De Stella nova in pede Serpentarii (Sobre el nou estel en el peu del portador de la Serp).

Dibuix original de Johannes Kepler descrivint la localització stella nova, marcada amb una N.

Va ser la segona supernova observada en una generació (després de SN 1572) en la constel·lació de Cassiopea. Cap altra supernova que hagi ocorregut en la nostra galàxia ha estat observada des de llavors, encara que s'han observat altres supernoves fora de la Via Làctica.

El romanent de supernova que va resultar d'aquesta supernova es considera un objecte típic en la seva classe i segueix sent objecte de gran estudi en astronomia.

  1. ↑ «Bill Blair's Kepler's Supernova Remnant Page.». Arxivat de l'original el 2016-03-16. [Consulta: 16 febrer 2018].

Developed by StudentB